Neix La Saó, organització revolucionària dels Països Catalans

Saó:
Estat d’una cosa que ha arribat a la maduresa, que ja té aptitud per a produir.
Ocasió o temps en què passa una cosa.
Grau d’humitat de la terra idoni per treballar-la, sembrar i que hi creixi la vida.

Mentre la maquinària destructiva de la Modernitat Capitalista arrasa ciutats senceres, enterrant sota les runes el darrer dels seus subterfugis morals, el 26 d’octubre, als Països Catalans neix una nova organització revolucionària.

Una organització de militants nascuda per contribuir a la intel·ligència col·lectiva, per nodrir la lluita contra la Dominació i les seves expressions, que en el nostre temps ens explota i oprimeix sota una mateixa matriu: el Capitalisme, el Colonialisme, el Patriarcat i l’expoli i explotació de la natura. Per a sumar a totes aquelles que ja fan de mur per a resistir els embats de la classe burgesa, mentre la classe treballadora, la nostra classe, es prepara per a l’ofensiva.

La Saó naixem del fruit de l’experiència de militàncies locals arrelades al territori, del moviment popular que travessa cada poble i ciutat del país, recollint el fer i el saber de moltes persones, col·lectius i projectes de base que construeixen el front comú contra les ànsies destructives de l’acumulació i la dominació.

Hem pres la decisió d’organitzar-nos a La Saó perquè veiem imprescindible la unió d’una estratègia i una pràctica revolucionàries, que arrelin en cada militant, a cada projecte, a cada territori, fent indissociables la vida i la lluita.

Cal superar els límits de la lluita local, per anar més enllà de millorar realitats quotidianes al centre colonial mundial. Un salt d’escala que ens permeti no només imaginar, sinó construir i defensar les estructures i infraestructures per la Vida Lliure a cada barri i cada poble. No només fer possible un altre món, sinó començar a crear-lo. Entomar, en definitiva, la tasca de generar les condicions que possibiliten la vida.

No venim a inventar la lluita. Som part del fil que ha teixit la història d’un poble en lluita. Del moviment dels remences, dels segadors, dels angelets de la terra, dels maulets, de les comunes del 36 i les fabriques col·lectivitzades, de Florencio Pla i Caracremada, de les vagues obreres dels 70, de la lluita contra el dictador que va morir al llit, de les feministes que garantien el dret a l’avortament via acció directa, de les qui van vetllar Salvador Puig Antich en la seva última nit. De les que van ocupar Dragonera i Vingrau, de la defensa de l’Horta, dels insubmisos, de les que es van endur tots els armaris per davant, de les tancades contra la Llei d’Estrangeria, de les que van irrompre a esglésies per aturar la contrareforma de Gallardón. Les filles i fills de l’1 d’octubre, les que posen el seu cos setmana a setmana, porta a porta, per aturar desnonaments. Tota lluita és filla i hereva, tota lluita infanta revoltes i revolucions futures.

No venim a inventar la lluita i no lluitem soles, venim a unir-nos en el camí de la Revolució a totes aquelles organitzacions i projectes, aquí i arreu del món, que ja han plantat la llavor que veurà esfondrar-se el pitjor dels sistemes. 

Fins i tot allà on les condicions de la terra són més dures, la vida sempre s’obre pas. Fins i tot quan sembla que la despossessió és l’únic horitzó al qual ens deixen aspirar, farem de la nostra terra el substrat de la Vida Lliure. De cada victòria, de cada derrota, de cada fossa, de cada lluitadora que ens van manllevar, naixerà el fruit del nostre alliberament. Fem Saó per la revolució!

Contra totes les formes de la Dominació,

Visca la terra lliure!

Visca la Vida Lliure!