En los feminismos populares hay poca distancia entre las palabras y los actos, y las prácticas van caminando más rápido que las teorías. Tenemos la fortaleza de nuestro activismo y la debilidad de los procesos de sistematización de las prácticas y de sus aprendizajes, que quedan siempre relegados por atender «urgencias» que nos «matan». Los feminismos populares van amasándose así a fuego lento, por manos de mujeres trabajadoras.
Claudia Korol.
Som a les portes d’un 8 de març crucial, en un context de desemmascarament i descomposició del sistema de Dominació, la farsa del qual és més visible a mesura que la Història avança.
Crucial perquè és el moment d'aturar la inèrcia que ens empeny a no poder "no sortir" al carrer un dia com avui, sense tampoc saber, ben bé, per a què sortim. Una monotonia que ens separa del conflicte que estem enunciant: la pervivència del patriarcat que, reconfigurant-se, segueix arrelant i impregnant el nostre temps. [1]
És crucial, perquè també ho és reconèixer que no ens serveixen les consignes, per més actuals que siguin, si no tenim clar a on estem apuntant. És moment de revisar i fer renéixer un moviment, que batalla rere batalla, ha definit la manera com entenem el present i les relacions socials i econòmiques existents, i alhora, de com plantegem transformar-les.
De l’extracció de beneficis a través de l’empobriment de la classe treballadora a l’extracció colonial de recursos a la perifèria del centre imperialista, les elits mundials es fortifiquen pel futur que volen fer venir. La crisi ecosocial i civilitzatòria en què es troba la Modernitat Capitalista genera monstres que pugnen per arrabassar-nos els drets i avenços aconseguits a cops de lluita, de mobilització feminista als carrers, a les places, a les cases i en tots els àmbits de l’esfera pública i -com podem i sabem- en la privada. Les violències s’agreugen contra les nostres vides i cossos en forma de guerra, genocidi, feminicidi, violències de gènere i sexual quotidianes. L’individualisme i la fal·làcia de l’autonomia dels éssers humans uns respecte dels altres i respecte de la natura, s’imposen i augmenten la càrrega de cures material, emocional, psicològica i relacional que les dones i les identitats de gènere i sexuals dissidents assumim de forma gratuïta i naturalitzada.
En aquest escenari, el feminisme -com a teoria i pràctica d’alliberament- es troba en un moment de reflux, de confrontació defensiva i de necessària, com ja hem dit, revisió. Veiem l’energia de la onada mobilitzadora del 2018-2019 apaivagada per la mercantilització de les demandes, la cooptació de la lluita per part de les institucions i la instrumentalització de les violències patriarcals per desviar del focus les propostes més transformadores, orientades a canviar les vides de les dones i les identitats de gènere i sexuals dissidents en tota la seva diversitat. I, especialment, aquelles de classe treballadora, migrades, racialitzades i excloses de l’agenda política i epistèmica del feminisme blanc liberal i burgès. La priorització i assimilació de les demandes més assumibles i inofensives pel sistema, ha vingut acompanyada d’un reforçament de l’Estat i del seu aparell punitiu, sense cap escletxa per plantejar la necessitat, si no la urgència, de transformar realment les violències en tots els àmbits, d’apostar per la prevenció, per la responsabilització comunitària, per la impugnació absoluta i completa a aquest sistema.
Cal fer renéixer la força transformadora del feminisme als Països Catalans i arreu, recuperant la capacitat d’acumular forces a través de la radicalització de la societat en l’assenyalament de les dinàmiques patriarcals del sistema de Dominació.
Construir, per una banda, un feminisme comunitari capaç d’assajar noves formes de relació, mentre assegurem, per l'altra, el caràcter feminista transversal del moviment popular revolucionari.
Per un feminisme que transformi les comunitats
Des de la Saó, com a militants revolucionàries i feministes, ens sumem al debat encetat sobre el rumb del feminisme organitzat al nostre territori, evidentment respectant el caràcter necessàriament autònom que aquest ha de mantenir i protegir. Partint de la nostra posició com a dones i identitats dissidents que hem entrat a qüestionar-nos profundament els nostres rols, expectatives i relacions gràcies a les eines socialitzades pel moviment i posant-nos al servei de la lluita contra el sistema patriarcal.
Molt més enllà de la teoria, el feminisme es construeix caminant, en l’autoorganització quotidiana i de base, en l’autodefensa contra totes les violències que rebem, en la transformació personal, comunitària i social. En aquest sentit, abracem la proposta teòrico-pràctica del feminisme comunitari de les companyes de Mujeres Creando, que planteja la necessitat de refundar políticament un nou ordre, basat en la igualtat i la reciprocitat entre les persones i la natura. Un feminisme que no reprodueixi les mateixes absències i que atengui a les dinàmiques generades per la colonització, l’extractivisme, la desigualtat i l’explotació. Un feminisme construït, com proposa Julieta Paredes, amb les nostres veïnes i companyes, a partir de les necessitats que van sorgint de bastir una teoria social no només per conèixer les causes de l'opressió, sinó també per proposar accions de transformació de l'ordre patriarcal, colonial, capitalista. Per plantejar una proposta de vida en un nou ordre: la Vida Lliure.
Les aportacions dels feminismes en aquesta línia, la de plantejar i fer possible una nova forma d'organitzar-nos socialment, són claus per transcendir la família capitalista i patriarcal: estirar dels fils i recosir un entramat relacional i de sosteniment on ningú es quedi fora. Cap a una abolició real del gènere com a categoria de classificació i subordinació, expandint les formes d'existència fora del marc binari, per no haver de lluitar per continuar vives.
Un feminisme des de i per la comunitat, com a principi inclusiu que sosté i té cura de la vida. Un feminisme que ens impulsi a sortir d'allò defensiu i passar a l'ofensiva, avançar en el model de societat que volem, ser capaces d'imaginar un món diferent i de crear-lo.
Per un moviment popular revolucionari i radicalment feminista
En la línia dels feminismes populars de les companyes argentines, ubiquem la vida quotidiana com un territori on desplegar una estratègia revolucionària, avançant i acumulant forces a partir de l'autoorganització en allò que ens és més proper. En la forma d'un moviment popular revolucionari que pugui dotar-se de les capacitats estratègiques, polítiques, econòmiques, socials i espirituals per derrocar l'ordre establert, prendre el poder per a construir la nova societat autoorganitzada. Un moviment popular revolucionari com a base de l'acció col·lectiva, del qual el feminisme ha de ser un element transversal, radicalment integrat en la seva essència.
En aquest moment precís de reflexió estratègica del moviment feminista, l'orientació cap a un enfortiment del treball de base i la comprensió del feminisme en aliança amb la resta de lluites per a la transformació social, és bàsica per garantir la supervivència de les xarxes de militants i activistes, nucli i motor necessari no només per créixer, sinó també per organitzar la població quan s'obren escletxes d'oportunitat. Un feminisme per a la classe treballadora, transversal al moviment popular i útil per a la comunitat.
Per a superar la crisi actual, pensem que cal enfortir el feminisme, com a part indestriable i profunda d'un moviment revolucionari ampli, que aporti una proposta estratègica encertada, capacitat material per desplegar-la i de confrontar i superposar-se a la dominació. Cal, a més a més, reforçar l'abast internacional del moviment. Les aliances amb companyes d'altres territoris són indispensables per superar la mirada eurocèntrica i assegurar la radicalitat i materialitat de les nostres demandes, fugint dels límits polítics del feminisme blanc occidental i sumant les nostres forces per arraconar de forma efectiva el paradigma de la Modernitat Capitalista arreu.
Un feminisme capaç de caminar decididament cap al desplegament d'una societat basada en l'autoorganització, la planificació democràtica per garantir els recursos que sostenen la vida, en la reintegració amb la natura, l'establiment de relacions lliures de dominació i explotació i l'hegemonia cultural de la Vida Lliure.
Que molt més enllà d'una data assenyalada al calendari, aquest 8 de març tingui la capacitat de recordar i de recordar-los que les feministes continuem aquí, amb la feina invisible, comunitària, quotidiana, radical als nostres barris i pobles. Que som capaces de bastir l'autodefensa, d'assegurar el sosteniment de la vida, que som capaces de salvar vides amb l'autoorganització i l'acció col·lectiva, mentre construïm la societat que anhelem i que mereixem.
Organitzem la lluita feminista!
El món podem canviar!
[1]https://www.lasao.cat/articles/el-patriarcathttps://www.lasao.cat/articles/el-patriarcat