El Sistema de Dominació

Qui gosa dir mai?
De qui depèn que es mantingui l'opressió? De nosaltres.
De qui depèn el seu trencament? De nosaltres, també.
Qui hagi estat derrotat, que s'aixequi!
Qui estigui perdut, que lluiti!
Qui detindrà al conscient de la seva situació?
Perquè els vençuts d'avui són els vencedors de demà
I del mai, sortirà l'encara.

És evident que si volem transformar la realitat social, capgirar les seves bases materials i simbòliques, hem de fer un exercici d’anàlisi profunda del sistema en la seva totalitat. Hem de ser capaces d’identificar el seu funcionament, els seus elements constitutius. Volem accedir a les categories que reprodueixen l’existència de la dominació en l'actualitat, però per fer-ho, abans hem d’analitzar-la com un procés històric complex que ha d’entendre’s de forma integral. Al sistema que es construeix a través d’un procés històric de dominació l’anomenem Sistema de Dominació. Es tracta, doncs, de la totalitat material i ideològica que s'ha construït històricament a través del procés de separació, apropiació i acumulació.

Sota la lògica de la dominació, han sigut apropiats sistemàticament tots aquells elements bàsics per l'existència humana, generant una violència estructural que es reprodueix una vegada i una altra possibilitant l'acumulació de poder per part d'una minoria. Al llarg de la història, el Sistema de Dominació i les formes en què s'han estructurat les diferents societats han anat variant, modificant les relacions socials de producció, les cosmovisions que legitimen l'existència de jerarquies, les relacions de propietat, l'organització política de la societat, etc. Tanmateix, una mateixa lògica interna assentada en l'apropiació i la mentalitat dominant es reprodueix constantment, creant divisions de poder en el si de la societat.

El Sistema de Dominació té dues dimensions: per una banda, una vessant ideològica i simbòlica assentada en la mentalitat dominant; per l’altra, una vessant material articulada entorn de l'apropiació privada de la riquesa social, la qual cosa possibilita l'acumulació de poder. Ambdues es retroalimenten: ni l'existència de la dominació seria possible sense un sistema de creences que possibilités la separació de la comunitat per part d'una minoria que tingués en més alta estima els mateixos interessos que els de la comunitat, ni aquesta separació podria donar-se i mantenir-se en el temps sense una apropiació efectiva de cossos, recursos, treball aliè o cultura que instaurés la divisió social i la capacitat de comandament d'unes sobre les altres. Així doncs, per comprendre la dominació hem d'atendre tant a les variables materials com a les simbòliques. Ambdues es determinen mútuament de forma permanent i no de forma mecànica i unidireccional, com a vegades s’ha interpretat en algunes tradicions polítiques.

Si tenim en compte que l'existència humana com a part de la vida és un contínuum d'activitats a partir de les quals es construeix la realitat social, on tot allò que reprodueix tant la vida com la mateixa realitat social juga un paper clau, no podem més que afirmar que qualsevol apropiació privada sobre aquest conjunt col·lectiu és il·legítima i constitueix necessàriament un acte social de naturalesa violenta. Si bé la dominació i el fenomen violent que suposa es poden concretar de múltiples maneres, resulta oportú atendre a les particularitats de la seva sistematització. Parlem de Sistema de Dominació en el moment en què l'apropiació i l'acumulació de poder es porten a terme a escala social, per la qual cosa la dominació deixa de ser un fet aïllat per convertir-se en la clau de volta de l'organització social, és a dir, el fonament a partir de la qual s'ordena el conjunt de l'existència humana en el si d'una societat. Això és, producció i distribució de la riquesa, presa de decisions, ús dels recursos, articulació de la diferència sexual, cosmovisió, ús de la violència interna i externa, reproducció de la vida, religiositat, unitats bàsiques de convivència, distribució dels espais, gestió del temps, etc. En resum, entenem la dominació com el procés de separació, apropiació i acumulació d’una minoria d’humans sobre la resta de l’espècie i la natura, i parlem de Sistema de Dominació quan ens referim a la institucionalització d’aquesta dinàmica a través no només dels valors i la lògica que la fomenten sinó també de les institucions materials que la garanteixen i la perpetuen.

Al llarg de la història el sistema de dominació ha anat prenent diferents formes,  la forma que ens trobem en l'actualitat, l’anomenem modernitat capitalista. Els seus anys d’història ens mostren com ha sigut capaç d’expandir l’opressió i l’explotació en un grau mai vist fins ara. Com dèiem al text anterior, aquest Sistema de Dominació sembla més poderós que mai i penetra tots els àmbits de la vida. L’apropiació del treball aliè està a la base de la dominació. La generalització de la mercaderia, la propietat privada dels mitjans de producció i una economia basada en l’intercanvi mercantil han trastocat el metabolisme social de tal manera que fins i tot s’estan qüestionant les bases materials per l’existència humana. Però aquest procés de perfeccionament del Sistema de Dominació a l’actualitat s’ha donat en un context històric i social determinat, i ha incorporat al seu sí aspectes de la dominació que el precedien com el patriarcat o el colonialisme. 

L’objectiu de caracteritzar els elements fonamentals de la dominació i interpretar adequadament les seves categories per separat ens pot portar a menystenir la seva complexitat, a ignorar les seves relacions més intricades. És important que identifiquem els elements essencials que constitueixen i descriuen el Sistema de Dominació: la mentalitat dominant, el domini sobre la natura, el patriarcat, l’apropiació del treball aliè, l’Estat i el colonialisme. Però fer-ho sense buscar dreceres ni simplificacions que ens portin a una representació escindida i parcial de la dominació. Amb aquest propòsit, d’una banda, dedicarem uns paràgrafs a parlar sobre l’ontologia1 de la dominació, per remarcar que la dominació és una «totalitat» que no pot ser entesa com a mera suma de les seves parts constitutives, sinó que per explicar-la cal atendre a les relacions entre aquestes parts. I d’altra banda, en propers textos analitzarem detingudament cadascun dels elements que configuren el Sistema de Dominació.

Aquest text no pretén ser un exercici analític tancat, sinó més aviat un punt de partida per identificar les febleses i contradiccions de la dominació. Una passa necessària per guiar més agudament el procés revolucionari. I és que una de les poques certeses que tenim és que el soscavament de la dominació només es pot donar a través d’un procés revolucionari, creiem fermament que és així, no ens queda altra opció.

La dominació és històrica, però la història no és lineal

El Sistema de Dominació és una totalitat dinàmica, és a dir, no es troba estancada en unes relacions socials immutables. Si bé els seus fonaments es repeteixen amb el pas del temps, la forma mitjançant la qual configuren la realitat social i es concreten varia en cada època. Afirmar que el Sistema de Dominació es troba sotmès al pas del temps no vol dir que l'hàgim d'observar com un fenomen evolutiu que segueix una marxa constant, avançant a través de fases que se superen les unes a les altres fins a assolir un final predeterminat. Rebutgem qualsevol concepció lineal de la història o de sentit fixat amb antelació del destí de les persones, així com les visions del progrés. Entenem la història com una pugna entre dos corrents, la de la dominació i la de la vida lliure.

Tanmateix, com a totalitat, el Sistema de Dominació incorpora els elements que a cada època el configuren, transformant-los qualitativament en la relació entre el que és nou i el que és vell. Per entendre la lògica interna de la dominació ens és útil il·lustrar breument el sorgiment dels primers Estats com a un moment clau a la història de la dominació. 

Seguint aquest enfocament ens adonarem que és a partir del neolític –període que dona origen a les primeres societats agràries– que s’obre la possibilitat per la producció sistemàtica d’excedents. Això propicia que aquests excedents siguin també sistemàticament apropiats. El poder social que apareix condensat en aquests excedents és centralitzat i acumulat a través de mecanismes cada cop més sofisticats donant lloc a les primeres formes d’Estat, promovent que l’apropiació es reprodueixi a escala social. Però aquesta institucionalització basada en l’apropiació no pot entendre’s només com un fet econòmic. Aquest procés també és possible gràcies a l’alienació i a la mentalitat dominant. Resseguint el fil històric i arqueològic, toparem amb com era la dominació abans que sorgissin els primers Estats: el patriarcat i el domini sobre la natura. Ambdós tenen a veure  amb separar-se de la vida per apropiar i acumular poder. De fet, creiem que l’Estat  és la materialització a escala social d’una lògica de dominació que portava forjant-se des de molt abans en el si de les primeres societats patriarcals.

Com s’apuntala la dominació?

La mentalitat dominant és el sistema de creences al nucli del qual es dona una separació tant entre les persones com entre elles i la natura, que fan operatives l'apropiació privada il·legítima així com l'acumulació de poder, és a dir, l'establiment de jerarquies. Molt lligada amb el sorgiment del patriarcat, la mentalitat dominant va de bracet de la distinció creixent entre les idees i el cos, és a dir, la materialitat, els afectes i les emocions. Aquesta distinció permet la individualització de les persones en un procés d'abstracció que situa la raó per sobre de les emocions així com la supremacia de l'individu respecte la comunitat. La individualitat és un procés que es desenvolupa paral·lelament a l'augment del control sobre la naturalesa així com de l'explicació racional del món. Aquesta individualitat dota de sensació de potència personal lligada a la capacitat de controlar els fenòmens de l'entorn.

El procés d'abstracció creixent experimenta un salt qualitatiu durant la modernitat, on s'absolutitzen un temps i un espai abstractes, deslligats de les circumstàncies concretes. Amb la modernitat, s'exalta el principi de subjectivitat, declarant la separació metafísica entre subjecte-objecte, base de bona part del pensament filosòfic occidental. La distinció subjecte-objecte implica una separació entre la consciència i allò sobre el qual aquesta es refereix, definint com esferes diferents el subjecte i la seva racionalitat respecte la totalitat del món o la Naturalesa, trencant la continuïtat de la relació entre l'ésser humà i el món. Durant la modernitat, per primera vegada una època es concep a si mateixa com a tal i esdevé capaç de situar-se conceptualment per sobre de la tradició prèvia.

Si bé la Il·lustració va anar acompanyada de descobriments amb potencialitat emancipadora (actitud crítica, ciència, deslligament del dogmatisme religiós, concepcions polítiques com ara la tríada llibertat-igualtat-fraternitat, etc.), també va reforçar la il·lusió d’un món abstracte de les idees escindit de tota materialitat. Això va permetre plantejar un objectivisme o criteri absolut sobre la realitat social que, en haver estat desenvolupat per la cultura occidental, obre les portes a un etnocentrisme sense el qual no s’entén l’expansió i el domini colonial2 .

Les abstraccions no pertanyen, doncs, només a l'àmbit del pensament. Des de sempre, les societats s'han sostingut en idees abstractes, si bé amb el desenvolupament i l’expansió del Sistema de Dominació l'abstracció com a fonament social també s'ha incrementat. En molts casos, per exemple, es deïfiquen conceptualitzacions humanes a les quals els mateixos humans se subordinen. Un altre exemple és el temps abstracte, independent de qualsevol mena de qualitat, un element clau de la societat del treball que ordena la vida de les persones al voltant de la jornada laboral. L'abstracció social més gran dels nostres dies són els diners, els quals configuren unes relacions socials globals que no se sostenen més que en la pura intercanviabilitat, sense atenir-se a cap qualitat concreta. Amb l'auge del sistema financer, els diners s'emancipen inclòs del present, passant a representar l’apropiació de treball futur. En la modernitat capitalista queda més palès que mai l'aglomerat ideològic i material que suposa el Sistema de Dominació.

Volem superar la dominació, però l’entenem en la seva totalitat?

D'ençà que es dona la institucionalització de la dominació, aquesta esdevé totalitzant. En efecte, el Sistema de Dominació, sigui quina sigui la seva concreció històrica, funciona com una totalitat. Per «totalitat» hem d'entendre un conjunt que és més que la suma de les seves parts i que per explicar-lo cal atendre primàriament a les relacions entre aquestes parts. Això vol dir que el Sistema de Dominació no determina un element o altre del conjunt social, sinó les relacions entre els diferents elements que conformen la societat. Així doncs, el sistema s'explica més per les relacions que generen el conjunt més que no pas per les especificitats de les seves parts, les quals compleixen una funció en relació amb la resta d'elements del sistema. Qualsevol variació en alguna de les parts del sistema portarà necessàriament a una reorganització de les relacions en el seu si.

Tot això resulta de gran importància a l'hora d'entendre la interrelació entre diferents estructures socials i lògiques d'opressió que conformen una societat i a través de les quals el Sistema de Dominació es concreta. A tall d'exemple, el patriarcat i el colonialisme són formes socials precapitalistes a partir de les quals, tanmateix, la lògica del capital va començar a caminar, determinant la seva concreció històrica. A la vegada, un cop instaurat el mode de producció capitalista, el patriarcat i el colonialisme es veuen determinats per l'acumulació ampliada de capital. Per tant, hem d'afirmar que l'extracció de plusvàlua determina el patriarcat i, al mateix temps, es troba determinada per aquest. L'acumulació capitalista és patriarcal i colonial així com el patriarcat i el colonialisme actuals són capitalistes. D'aquesta manera, cal afirmar que les diferents formes de dominació es co-constitueixen mútuament.

A l’hora d’emprendre la tasca revolucionària de soscavar d’arrel el Sistema de Dominació, és crucial incorporar la concepció ontològica de la seva totalitat. Sense aquesta, és fàcil caure en miratges fragmentaris que ordenen les diferents opressions en una escala de prioritats segons la magnitud o intensitat mitjançant la qual s’expressen cadascuna d’elles. Sense atendre a l’existència d’un Sistema de Dominació que subsumeix el conjunt social i del qual les diferents estructures o lògiques opressives en resulten una manifestació concreta, és fàcil caure en el parany del corporativisme, de les lluites separades les unes de les altres, cadascuna d’elles atacant a un enemic que l’és inherent. Sense comprendre la vinculació estructural entre les diferents opressions, qualsevol impuls de canvi podrà ser reintegrat en una nova ordenació social que, tanmateix, deixaria l’esquelet de la dominació intacte.

A la vegada, però, una concepció holística del Sistema de Dominació no ens ha de portar a un reduccionisme que renegui de les seves diferents particularitats. Aquesta assumpció ens dificultaria la intervenció i l'estudi dels components que estructuren el Sistema de Dominació, els quals operen sota formes específiques tot i estar subsumits en última instància per aquest. La relació entre les diferents formes de dominació varia a cada context i, per tant, la forma mitjançant la qual el Sistema de Dominació es concreta.

En una època en la qual el Sistema de Dominació ha esdevingut global i que, en conseqüència, la tasca revolucionària també ho és, resulta imprescindible analitzar detingudament les seves diverses concrecions. En cada context, la relació entre els components serà diferent. Mentre en alguns llocs algunes lògiques ocuparan una posició més central, determinat en major mesura d'altres, en altres indrets la composició serà diferent. Si el nostre objectiu és acabar amb el Sistema de Dominació, cal atendre a les diferents manifestacions per tal d'adoptar l'estratègia i les tàctiques pertinents en cada cas, no oblidant mai, però, l'essència totalitzant de la dominació que cal superar en els seus fonaments. Aquesta qüestió de mètode ens porta a analitzar en la seva particularitat l’expressió actual del Sistema de Dominació, la modernitat capitalista, que desenvoluparem al següent text.