Farem saó

De les tempestes,
del record que es fa espès,
de l'aigua que brolla,
de ben endins i de la pluja,
farem saó.

Vivim temps convulsos, d’això poca gent en dubta. Són temps de crisi, de nihilisme, de polarització, d’extinció d’espècies i destrucció d’ecosistemes. El consens mediàtic ha passat en tres dècades de parlar del final de la història, el capitalisme com a forma definitiva d'organització social, al final del món, l’apocalipsi.

Ens trobem davant d’un Sistema de Dominació que sembla més poderós que mai, que penetra en tots els àmbits de la vida per donar una falsa aparença de pau i «normalitat», que sembla invencible, però que al mateix temps mostra amb més claredat que mai que és una amenaça per les formes de vida que parasita. Avui és evident que la forma d’organització social en què vivim no només genera desigualtat, pobresa, aïllament, malalties, sinó que acaba amb moltes formes de vida i posa en dubte la continuïtat de la vida humana. Tanmateix, la magnitud dels problemes i l’hegemonia del sistema són tan grans que sembla que estiguem en un atzucac. Nosaltres no creiem que sigui així, és un moment de molta dificultat, però és un moment també d’oportunitat.

Malgrat la confusió, malgrat la desesperança, malgrat el cansament, seguim vives i seguim lluitant. Som moltes les que davant la complexa situació hem decidit no quedar-nos de braços plegats i lluitar per crear un nou món.

Però, com fer-ho? Com desenvolupar un procés revolucionari contra un sistema que és mundial? Com contribuir-hi des dels Països Catalans?

Les nostres vides es troben fragmentades en àmbits separats com l’oci, el treball, la família, l’activisme; la lluita de resistència al sistema ha sigut fragmentada en tot un seguit de lluites parcials, de protesta davant certes conseqüències del sistema, però que no l’impugnen en la seva totalitat ni plantegen alternatives que puguin soscavar-lo fins a enderrocar-lo. El Sistema de Dominació al llarg dels segles ha pogut separar-nos, primer de la natura, després de la comunitat i finalment de nosaltres mateixes.

Sense perdre de vista que mentre hi hagi vida la Revolució serà possible, hem de mirar la realitat als ulls: ens queda un camí molt llarg. Cal canviar elements molt bàsics de com vivim i lluitem, per poder unir totes aquestes lluites que es troben fragmentades, i per poder unir-nos a nosaltres mateixes!

Una meta intermèdia en aquest camí és la creació d’un moviment revolucionari als Països Catalans, capaç d’aglutinar l’enorme riquesa de lluites de resistència que hi són presents sota un marc comú de lluita contra el Sistema de Dominació i a favor de la Vida Lliure, com a forma de contribuir a la construcció d’un moviment revolucionari mundial que pugui disputar l’hegemonia al Sistema de Dominació.

Aquesta és una meta plantejable i a la qual ens volem abocar, però encara hi som molt lluny. Estem en una fase inicial d’acumulació de forces dins d’aquest procés revolucionari i en aquest estadi cal que les diferents tradicions polítiques revolucionàries, que tan ric fan el panorama de lluites al nostre territori, siguin capaces d’organitzar-se per trobar-se entre elles de tu a tu, i a través d’un diàleg pràctic anar construint aquest moviment. El temps i les anàlisis compartides són les que ens hauran d’anar ajudant a decidir quines formes organitzatives anem prenent en funció de la maduresa del moviment revolucionari i el context que anem trobant.

En el nostre cas, provenim d’una tradició política difícil d’etiquetar, que ha rebutjat ser etiquetada, però que és ben present en el fer de moltes persones i projectes repartits pel territori, que fa molts anys que treballen, sobretot en l’àmbit local. Amb perspectiva revolucionària, però no sentint-se representades per les organitzacions existents. Aquesta forma de fer política té un potencial molt gran, que en la quotidianitat de barris i pobles ha après a unir diversitat de lluites i a superar la cultura de la competició i la desconfiança, plantejant un marc comú de lluita on la radicalitat revolucionària és font d’unió i aprofundiment i no de fragmentació. A vegades ens hem quedat en la feina «de formigueta», de sosteniment dels moviments populars locals, sovint immerses en el «fer, fer, fer» i sense temps per avaluar i pensar com prioritzar, com anar més enllà del fet local, com augmentar la incidència i l’impacte de les nostres accions.

És per això que, com a exercici d’autocrítica i de responsabilitat revolucionària en aquests moments de repte i superació, ens proposem crear una organització de militants que superi la seva mancança organitzativa, per així aportar el nostre potencial al conjunt de forces de resistència i lluita dels Països Catalans, de cara a nodrir aquest procés de confluència de les forces revolucionàries.

Ens presentem doncs amb el nom de La Saó, que és el grau òptim d’humitat de la terra per treballar-la i que hi pugui créixer la vida. I obrim aquest espai de difusió per compartir les nostres apostes, propostes i anàlisis polítiques: quina cosmovisió defensem, com entenem la vida, com analitzem la realitat i on volem arribar. Durant el curs anirem publicant textos que recullin aquestes idees.

Volem agrair la tasca desenvolupada per les militants, col·lectius i organitzacions amb qui compartim espais de lluita actualment i que ens han precedit. La Saó ve a recollir aquest llegat i a aportar, des d’una perspectiva concreta, per avançar cap a la creació d’aquest moviment revolucionari. Ens sentim companyes de les altres companyes i organitzacions de lluita i volem treballar juntes amb tot allò que puguem, aportant des de la nostra posició, aprofundint i afinant la praxi revolucionària, proposant un marc que obri i eixampli el camí revolucionari de la Vida Lliure.

Cap a la construcció d'un nou món on no estiguem subjectes a les lògiques del capital, on no ens sotmeti la violència patriarcal, on puguem reintegrar-nos amb la natura de la qual som part i on tots els territoris i pobles puguin viure una vida en harmonia i llibertat.