Canvi de Paradigma i Lideratge Revolucionari

El que caracteritza a les classes revolucionàries en el moment de la seva acció és la consciència que estan a punt de fer saltar pels aires el contínuum de la història.

El context de crisi civilitzatòria en què ens trobem obre oportunitats revolucionàries. Ens cal claredat ideològica i estratègica per sortir de l'atzucac. Ens cal un nou paradigma.¹

Com construir-lo? Ens calen respostes a velles preguntes en nous contextos. Aquest nou paradigma, tot i ser fonamental, és només el punt de partida. Per superar aquesta crisi, es requereix més que una nova manera de veure el món; necessitem un moviment revolucionari que ofereixi propostes estratègiques sòlides, capacitat per implementar-les i determinació per confrontar i superar les estructures de dominació existents. En aquest text farem una primera aportació al respecte i esbossarem com creiem que podem construir un lideratge revolucionari davant d'una crisi civilitzatòria que té elements nous respecte anteriors crisis del capitalisme.

1. Crisi civilitzatòria: construïm un nou paradigma.

Els temps difícils que ens envolten actuen com a cerimònies d'incertesa, obrint pas a a noves possibilitats. Avui no hi ha dubte que estem immerses en una crisi que va més enllà de les crisis cícliques del capitalisme. No és només una crisi econòmica, sinó una crisi que esbossa interrogants fonamentals sobre les bases que sostenen la nostra civilització.²

El capitalisme, cada cop amb més dificultats, lluita per mantenir-se en peu en aquest planeta finit. Amb dificultats creixents per satisfer les necessitats bàsiques de les persones, les democràcies liberals es desestabilitzen, els mercats no ofereixen solucions i els models d'estats forts com el xinès o el rus guanyen terreny. En aquest món on l'emergència s'ha convertit en el to constant, les antigues melodies de les democràcies liberals ja no ressonen amb la mateixa claredat.

Les bases ètiques, filosòfiques i científiques que van construir la modernitat capitalista3 es descomponen. La visió de l'individu, la raó i la superioritat humana sobre la natura ja no aconsegueixen donar respostes precises. El sistema de dominació ja no és capaç de donar sentit a la vida amb la seva retòrica tramposa.

En aquest entorn en crisi, no només es posa en joc la producció o l'organització social; la crisi toca les fibres mateixes de com percebem l'individu, la natura i la nostra relació amb el món. Per plantejar una resposta revolucionària a aquesta crisi, és imprescindible adoptar un nou enfocament, un nou paradigma que vagi més enllà de les visions passades.

Gràcies a la feina de molts moviments revolucionaris, en particular a la perifèria mundial, aquest paradigma està ja en construcció. Com tots els moviments revolucionaris dignes de tal nom, hem de construir una cosmovisió basada en els coneixements filosòfics, científics, arqueològics adquirits en l'actualitat, renovant i enriquint els elements de la nostra tradició emancipadora.

Un nou paradigma és imprescindible, però no és suficient per superar la crisi, és només una de les condicions. Per superar la crisi cal bastir un moviment revolucionari que partint d'aquest nou paradigma, aporti 1) Una proposta estratègica encertada, 2) Capacitat material per desplegar-la i 3) Confrontar i superposar-se a la dominació. Cal, a més a més, que aquest moviment tingui abast internacional, per arraconar de forma efectiva la dominació.⁴

Per crear aquest moviment cal un lideratge. Aquesta necessitat és imperiosa si no ens volem veure arrossegades per les forces del sistema. Aquest lideratge ha de ser capaç de connectar el nou paradigma amb una anàlisi de societat i amb una proposta estratègica per poder fer una intervenció política. Creiem que això és el que hem de fer les organitzacions ideològiques o polítiques: aportar al moviment popular les propostes que manquen i nodrir-lo perquè tingui els espais de pensament estratègic, els espais de formació i capacitació necessaris per intervenir políticament i esdevenir un moviment revolucionari.⁵

Ja deia Audre Lorde que "les eines de l'amo mai no desmuntaran la casa de l'amo". La història dels moviments revolucionaris del segle XX està plena de "traïcions" de les avantguardes cap als objectius de la revolució, la majoria de cops en el seu nom i a causa dels paradigmes que els fonamentaven. Sovint això ha estat fruit de substituir i suplantar els interessos històrics de les classes populars pels interessos del partit-avantguarda. L'efecte col·lateral d'apagar o trair els moviments revolucionaris que aquestes mateixes avantguardes havien iniciat han fet rebutjable la pròpia noció d'avantguarda i lideratge revolucionari.

Malgrat això, nosaltres pensem que en la situació actual és imprescindible que existeixin avantguardes, enteses com a organitzacions que tenen una visió que va més enllà del que està establert, que permeten assajar formes d'anar endavant, de fer salts qualitatius en la lluita. Són aquests assajos els que permeten accedir a fragments de la veritat revolucionària i acostar-nos a una síntesi més avançada de la teoria i la praxi. Es tracta d'una noció més plural d'avantguarda. Així doncs, l'avantguarda sempre l'entenem com a avantguarda compartida. Una avantguarda des de i per a les classes populars, que dialoga i aprèn de i amb les companyes que s’entreguen al procés revolucionari. Aquestes diferents veus aporten diferents savieses i, a través del diàleg, s’enforteix una comprensió i lectura compartida que fonamenta un lideratge revolucionari.

Per garantir que l’avantguarda defensa l’ètica revolucionària i els interessos de les classes populars amb mirada antipatriarcal i anticolonial, cal que ens dotem de les estructures i mecanismes necessaris, des de la formació fins al treball de la personalitat. Des de La Saó apostem pel lideratge de les dones i identitats dissidents a través de l’Estructura Autònoma, un òrgan polític no mixt amb capacitat de lideratge i presa de decisions dins de l’organització i a la vegada un espai d’empoderament i desplegament del potencial de les militants que no són homes cis. Lluny de concebre’s des d’una identitat uniforme o estàtica, aquesta estructura reconeix la condició de dominades de les dones i identitats dissidents i en defensa la superació en la lluita per l’alliberament col·lectiu. 

En definitiva, creiem que calen lideratges, però aquests no poden reproduir la dominació. I si ho fan, han de comptar amb una ètica i uns mecanismes que els permetin ser crítics i redreçar el seu camí potenciant la seva vessant alliberadora. S'han de basar també en aquest nou paradigma. Quedar-nos aturades i renunciar a impulsar el canvi revolucionari no és una opció, hem d'arriscar-nos. Així doncs, com han de ser aquests lideratges per empènyer i fer avançar una revolució social?

2. El lideratge revolucionari: relació, brúixola i principi ètic.

El lideratge que obre camí cap a una revolució social i global, ha de ser especialment generós i inclusiu en tant que ha de fer quallar un moviment ampli com és la societat i, per tant, amb àmplia heterogeneïtat. A continuació enumerem les característiques que hauria de tenir qualsevol tipus de lideratge polític, tant des de les organitzacions ideològiques com des del mateix moviment popular.

El lideratge com a relació

Agafar perspectiva sense separar-se.
De la mateixa manera que no podem separar el cap o el cor del cos, no podem entendre un pensar i liderar des de fora. En els processos de lluita que vivim en l’actualitat s'acumulen aprenentatges fonamentals per bastir una perspectiva revolucionària, però aquests no són suficients. Per agafar perspectiva també és necessari prendre consciència d'aspectes que van més enllà de les lluites particulars, com poden ser la qüestió territorial i nacional, la dominació de classe, la ideologia o problemes d'abast global com la crisi climàtica.

Te l'atorguen, no te l'atorgues.
El lideratge s'ha d'entendre de forma relacional i hi ha d'haver un reconeixement mutu. El lideratge respecte un a grup o un moviment no es pot enunciar des de la pròpia organització o agent que lidera. El lideratge ha de ser guanyat i donat, no imposat o aconseguit en base a destruir als altres. S’ha de poder qüestionar i revocar quan sigui necessari.

Potenciar, no limitar.
Un lideratge revolucionari és aquell que potencia les qualitats de qui es pretén liderar, en lloc de limitar-les. Saber veure les potencialitats i aportacions de tots els agents i fer que aquestes es desenvolupin. Tothom ha de poder aportar al procés d'autoorganització.

No instrumentalitzar.
Cal trencar amb aquesta caracterització de les dominades com una massa homogènia, com un objecte inert que està esperant a ser guiat fins a l'emancipació. Un dels grans errors dels processos revolucionaris del passat ha estat el de confondre els interessos de la pròpia organització amb els de la classe o la societat en un sentit històric. El nostre compromís ha de ser amb les dominades i amb l'avenç social del paradigma revolucionari, no només amb les organitzacions, que, al cap i a la fi, no són més que instruments per a promoure l'autoorganització i la presa del poder.

Fer ponts.
Pot incloure totes les oprimides i connecta diferents formes de fer aconseguint que el moviment funcioni com un, dins de la seva diversitat. Fa ponts en dos sentits: entre l’actualitat i la utopia i entre les diferents expressions de resistència. Sovint es diu que per unir la diversitat cal aigualir el discurs. Nosaltres pensem que és al revés: en un moment on el Sistema de Dominació amenaça amb homogeneïtzar-ho tot, l’única proposta que uneix la diversitat és la revolució. Així doncs, un lideratge revolucionari aconsegueix unitat en la diversitat, no unitat destruint la diversitat.

El lideratge com a brúixola

Superar les limitacions, crítica i camaraderia.
Hem de ser crítiques amb el moviment popular i amb les expressions de lluita existents, però a la vegada hem de fer autocrítica. Les raons per això són òbvies: les alternatives emancipadores parteixen d'un moment de derrota aclaparador. Fem crítica i autocrítica per revisar, rectificar i avançar.6 Aquest procés s'ha d'emprendre amb humilitat i amb camaraderia, també amb la resta d'organitzacions per poder superar el moment d'estancament actual.

Eixamplar la mirada i anar més enllà de l'existent.
Un dels trets característics del moment històric que vivim és la dificultat d'imaginar formes d'organització i de relació social diferents de les actuals. Trencar amb la inèrcia que ens imposa la dominació comença per dibuixar idees que suposin un avenç respecte a l'existent, entendre la veritat no només com «allò que és» sinó com «allò que pot arribar a ser», en potència.

L'ètica i l'estètica del lideratge

Compromís i generositat.
Si tenim el convenciment que estem treballant plegades per nodrir el moviment popular i la societat, caldrà ser generoses amb la resta d'organitzacions i tenir un compromís ferm. Ens comprometem amb la nostra organització perquè creiem que proposem un paradigma més encertat, però sobretot ens devem al procés revolucionari, a les dominades, i a les persones que s’entreguen a impulsar-lo.

Alegria i passió revolucionària. 
Les renúncies i sacrificis que hem de fer per assumir el compromís com a militants revolucionàries no ens han de convertir en persones grises. Tampoc l'odi cap a les violències i opressions que ens rodegen. El camí que emprenem el fem amb una convicció i voluntat profunda. Tot i que a vegades es pot fer feixuc, la consciència d'escollir de forma volguda aquesta forma de vida ens obre la possibilitat de tenir una existència més plena. I sobretot, cal irradiar-ho en forma d'alegria i passió cap als altres. Perquè estimem la vida estem disposades a oferir-la en la lluita, i aquest acte només es pot materialitzar a través de l'amor. És l'amor cap a la Vida Lliure i cap a la societat el que ha de guiar la nostra pràctica revolucionària. ⁷

3. Autoorganització i moviment revolucionari

Nosaltres volem arribar a la Vida Lliure. Volem construir una societat sense dominació. Com fer-ho? La llibertat no es pot atorgar, la llibertat s'ha de conquerir. Per això, per fer la revolució volem comptar amb les altres, amb totes les oprimides pel sistema de dominació, que som la immensa majoria de la humanitat.

Per nosaltres, el moviment revolucionari ha de ser el que assagi i lideri la nova societat. Pensem que aquest moviment s'ha d'anar dotant de les capacitats estratègiques, polítiques, econòmiques, socials i espirituals per derrocar l'ordre establert, prendre el poder per a construir la nova societat autoorganitzada. Ens imaginem que ha de ser un moviment de masses amb una gran participació social i que tingui la capacitat per organitzar tota la societat.

Pensem que un dels punts de partida han de ser les pràctiques d'autoorganització social existents, les que podem englobar sota el moviment popular, per la seva potencialitat. Per això és absolutament necessari que el moviment popular superi les seves limitacions perquè esdevingui un moviment revolucionari. Esperem fer una aportació en aquest sentit juntament amb la resta d’organitzacions ideològiques. Tal com ho estem plantejant a La Saó, pensem que l’Estructura Autònoma de dones i identitats dissidents també pot ser una eina amb potencial al moviment popular.⁸

Cal alhora visió i unitat estratègica, per plantejar una estratègia que pugui construir aquest moviment i superar l'ordre existent. Cal també amplitud de mires i més ambició: no es tracta de fer col·lectius on realitzem pràctiques transformadores, sinó construir espais de contrapoder on cobrir les nostres necessitats materials i immaterials, sota els nostres principis i per a la nostra gent, amb l’ambició de poder arribar cada cop a més capes de població.

Cal partir del que hem après les darreres dècades en aquests projectes, normalment locals i petits, per plantejar projectes que siguin escalables o replicables, que s'enquadrin en una estratègia revolucionària nacional i internacional. També haurem de crear noves formes d'intervenció política en àmbits que encara no s'han desplegat en tota la seva dimensió com el de l’ecologisme, el moviment anticolonial o el moviment per una nació democràtica.

Necessitem bastir un moviment més ampli, però amb unes bases ideològiques, polítiques i estratègiques més clares i sòlides. Aquest moviment revolucionari que ara hem d’imaginar perquè encara no existeix, ha de ser qui realment lideri i obri el camí cap a la revolució. Les organitzacions ideològiques o polítiques tenim la tasca de nodrir-lo perquè tingui la perspectiva, la capacitat organitzativa i estratègica per fer-ho.

La revolució que ens cal no la farem unes avantguardes revolucionàries, la revolució que ens cal, la farem quan àmplies capes de la població ens sumem a un projecte comú. Un projecte que pugui unir-nos en la diversitat, on aquesta sigui font de la nostra fortalesa i no la font de la nostra divisió.

Visca la terra!

Fins la victòria!

Referències