La conferència de la Peoples' Platform Europe (PPE), celebrada del 14 al 16 de febrer a Viena, va reunir més de 800 delegades de 200 organitzacions procedents de més de 30 països europeus. Sota el lema "Reclaim the Initiative!", l’esdeveniment va servir per aprofundir en el paradigma de la modernitat democràtica i explorar estratègies de resistència col·lectiva davant les crisis globals.
La Conferència va nàixer de la necessitat de compartir les experiències d’aquells que lluiten contra les forces de la dominació i de debatre les possibilitats i oportunitats en la nostra recerca de la Vida Lliure. Ens vam reunir no només per analitzar la modernitat capitalista o avaluar la situació actual, sinó també amb l'objectiu de comprendre, abordar i trobar col·lectivament solucions als problemes més urgents del nostre temps.
Amb les diverses presentacions i debats, va quedar clar que el món es troba a la vora d’un canvi històric. Els canvis geopolítics, els avenços tecnològics, la destrucció ecològica i les crisis socioeconòmiques que afrontem són més profundes i complexes que mai. Els temps difícils que ens envolten actuen com a cerimònies d'incertesa, obrint pas a noves possibilitats. Avui no hi ha dubte que estem immerses en una crisi que va més enllà de les crisis cícliques del capitalisme. No és només una crisi econòmica, sinó una crisi que esbossa interrogants fonamentals sobre les bases que sostenen la nostra civilització. Ens cal claredat ideològica i estratègica per sortir de l'atzucac, amb la conferència es va avançar en aquesta direcció.
Diferents organitzacions dels Països Catalans vam assistir a la conferència, entre elles nosaltres. Com a Saó vam aportar la nostra perspectiva respecte a la construcció de l'autonomia, a la qüestió de l'antifeixisme, l’ecologia i la lluita per la defensa de la terra.
En temps del genocidis no podem deixar que les nostres divisions ens facin marginals. Hi ha un problema de falta d’esperança a Europa. Per això és tan important que cuidem la forma d’adreçar-nos a les qüestions que hem debatut.
En aquesta situació, el paradigma de la Modernitat Democràtica apareix com un gresol ideològic, que ens arrecera dels atacs del sistema de Dominació per tal de poder dialogar, entendre'ns, aprendre les unes de les altres, entre lluites i territoris diversos, i començar a articular un moviment revolucionari internacional. Això s'ha vist un cop més en aquesta PPE: durant la reunió s'hi han pogut expressar totes les contradiccions dels moviments socials d'Europa, sovint en forma de foc creuat i polaritzacions bloquejants, però des dels sòlids principis de la Modernitat Democràtica ha sigut possible adreçar i respondre una per una cadascuna d'aquestes contradiccions, transformant el bloqueig en organització.
Hi ha molts motius per pensar que l'oportunitat que se'ns obre és qualitativament diferent de les anteriors: al llarg dels darrers cent cinquanta anys, hem après que la lluita contra la mentalitat patriarcal i la mentalitat estatal han de ser fonaments per enderrocar el capitalisme, com ha recollit i sistematitzat el Confederalisme Democràtic. Ara, des d'aquests aprenentatges, ens disposem a atorgar el cop definitiu al Sistema de Dominació, el sorgir definitiu de la Vida Lliure.